UN NOM PER UN SOMNI

Vint-i-cinc anys passen volant, però són molts més des de que vaig començar a somniar, davant un vaixell, un veler de fusta. Es deia Altair. Aquest havia de ser el nom per a una altra singladura, una altra aventura que m’ha permès viure el somni de l’art, amb una tripulació que avui està present, gairebé tota, a la galeria-vaixell amb les veles al vent, tantes com artistes m’han acompanyat durant aquest quart de segle. Veure-les totes aquí al meu entorn penjades m’ha fet viure un altre cop la travessia d’una vida. Un còctel d’experiències, un luxe compartit.
Són molts noms, molts records que supòs algun d’ells no van ser tan agradables com avui m’ho semblen, però el que són les coses, de cop i volta un cop de vent els ha convertit en una part entranyable de la meva existència, la que vaig triar, la que he fruït dia a dia i he compartit amb tot tipus de gent, col•leccionistes, galeristes, crítics i per suposat artistes de tota casta. Avui ni un és millor que l’altre. La mateixa mida per tots, per ordre alfabètic.
Tots són part d’una sola peça, engegada des de fa vint-i-cinc anys.

A tots, moltes gràcies i bona travessia. Segur que un moment o altre ens tornarem a trobar.

Bernat Rabassa i Rosselló