Partides simultànies | Reflexions de l’artista

SOBRE PARTIDES SIMULTÀNIES

En Partides Simultànies me encontré como un ajedrecista. Igual que el ajedrecista en las partidas simultaneas se tiene que enfrentar a muchos jugadores y gestionar muchas jugadas, yo me encontré produciendo innumerables dibujos, barnices, acrílicos, telas, papeles, maderas, metales, gestos, sombras, luces, manchas, restos, fragmentos, fotografías, manipulando metales, radiografías…apropiándome del cuadrado negro, de la acumulación, de la seriación, de sistemas organizativos, la estética de los fotogramas de los film, etc. Etc. Etc.

Estando en esa diversidad, en esa confrontación de imágenes, en esa acumulación de fragmentos, en esa simultaneidad de roles, en esa complejidad, decidí, entre otras, tres cosas:

1_Crear una estructura reticular de hierro que contiene el orden geométrico, la tendencia al orden. Una estructura que aísla y que une a todas y cada una de las imágenes. El primer impacto visual es la potencia geométrica.

2_Realizar un trabajo sistemático de rechazar y seleccionar, de romper, de fragmentar y destrozar para crear, recortar aquellos trabajos y obras previas que he enumerado anteriormente, adoptar una posición autocrítica con mi propia obra, me convertía en un “alto” espectador con derecho a manipular, con derecho a coger lo que me interesaba de esos papeles, de esas telas… y obviar el resto, despreciar el resto y homogeneizar en rectángulos iguales de, aproximadamente, 10 x 15 cm. o de 20 x 30 cm.

3_Dar una posición a cada uno de esos rectángulos, una posición fija -a la vez una posición privilegiada y un fragmento más del total-.
Esta tarea de ordenación en el espacio era vaciarse en un trabajo de composición compleja, primero buscando el equilibrio del orden para más tarde proponer un flujo dinámico y complejo de movimientos derivados de la interacción de los elementos individuales a través de la asociación mental.—————————————————————————————————————————————————————————————————————-
in progress / en proceso expansivo
Paco Espinosa

PPSS_REFLEXIO_WEB

SOBRE PARTIDES SIMULTÀNIES

En Partides Simultànies em vaig trobar com un jugador d’escacs. Igual que el jugador d’escacs en les partides simultànies s’ha d’enfrontar a molts jugadors i gestionar moltes jugades, jo em vaig trobar produint innombrables dibuixos, vernissos, acrílics, teles, papers, fustes, metalls, gestos, ombres, llums, taques, restes, fragments, fotografies, manipulant metalls, radiografies…apropiant-me del quadrat negre, de l’acumulació, de la seriació, de sistemes organitzatius, l’estètica dels fotogrames dels film, etc. Etc. Etc.

Estant en aquesta diversitat, en aquesta confrontació d’imatges, en aquesta acumulació de fragments, en aquesta simultaneïtat de rols, en aquesta complexitat, vaig decidir, entre d’altres, tres coses:

1_Crear una estructura reticular de ferro que conté l’ordre geomètric, la tendència a l’ordre. Una estructura que aïlla i que uneix a totes i cadascuna de les imatges. El primer impacte visual és la potència geomètrica.

2_Dur a terme un treball sistemàtic de rebutjar i seleccionar, de trencar, de fragmentar i destrossar per crear, retallar aquells treballs i obres prèvies que he enumerat anteriorment, adoptar una posició autocrítica amb la meva pròpia obra, em convertia en un “alt” espectador amb dret a manipular, amb dret a agafar el que m’interessava d’aquests papers, d’aquestes teles… i obviar la resta, menysprear la resta i homogeneïtzar en rectangles iguals de, aproximadament, 10 x 15 cm. o de 20 x 30 cm.

3_Donar una posició a cadascun d’aquests rectangles, una posició fixa -a la vegada una posició privilegiada i un fragment més- .
Aquesta tasca d’ordenació a l’espai era buidar-se en un treball de composició complexa, primer buscant l’equilibri de l’ordre i més tard proposar un flux dinàmic i complex de moviments derivats de la interacció dels elements individuals a través de l’associació mental.
—————————————————————————————————————————————————————————————————/…

in progress / en procés expansiu
Paco Espinosa

Anuncios